A la societat d’internet, el més complicat no és navegar, sinó saber on cal anar, on cal buscar el que es vol trobar i què cal fer amb el que es troba. I això requereix educació.
La cerca d’informació a internet s’ha convertit en una activitat absolutament integrada en el nostre dia a dia. La revolució digital va capgirar les relacions de producció i de transmissió de coneixement d’una manera tant o més radical que com ho havia fet la impremta al segle xv. Totes dues innovacions canvien indefectiblement el curs de la història i marquen la manera de viure de les generacions posteriors: de la mateixa manera que molta gent va trobar sentit a aprendre a llegir i escriure gràcies a la generalització i abaratiment dels textos escrits, ara ens trobem amb la necessitat de ser competents en la cerca i localització d’informació a internet.
Aquest procés és força més complex que la simple introducció d’uns mots clau en un motor de cerca. Cal que l’usuari obtingui i desenvolupi competències que li permetin focalitzar de manera precisa els objectius de la cerca (“per a què ho vull?” “en quin format ho prefereixo?”), triar els instruments més adequats (cercadors genèrics o especialitzats, fonts electròniques alternatives…) i plantejar així una estratègia global de localització que, a través de la tria dels termes òptims, ens ha de permetre arribar als resultats desitjats.
Un cop arribats a aquest punt, caldrà validar la solvència, actualitat i rigor de la informació trobada i contrastar-la, si cal, amb altres fonts o formats. En un darrer estadi, haurem de saber gestionar els resultats per a fixar-los i utilitzar-los adequadament.
La cerca i localització d’informació a internet és, doncs, un procés pautat i reflexiu i a través de la pràctica podrem consolidar habilitats i competències essencials, sobretot si les nostres inquietuds s’inscriuen en àmbits de coneixement una mica sofisticats.
L’entorn digital té unes singularitats que fan que la cerca d’informació demani unes estratègies i protocols que permetin obtenir els resultats desitjats. Alguns dels aspectes més rellevants d’aquest entorn dinàmic són:
- La multiplicació del cabal d’informació, que tendeix a créixer de forma exponencial.
- La descentralització dels continguts presents a la xarxa, que converteix qualsevol usuari en productor de continguts i que fins i tot impulsa la creació col·lectiva d’informació.
- La mutabilitat dels continguts, que provoca que no es puguin donar per tancats i que siguin revisats i modificats permanentment.
- La manca d’una validació i certificació de moltes de les informacions presents a la xarxa.
Aquestes especificitats obliguen els usuaris a esmolar el sentit crític i a posar en qüestió els elements trobats per a poder-se considerar competent a l’hora de localitzar, processar, validar i organitzar les dades que possibilitin la creació real de coneixement.