1.5. Tipus de cerca
És indubtable que internet s’ha convertit en l’eina per excel·lència a l’hora de buscar i localitzar informació. Quan els usuaris fem servir els motors de cerca deixem un rastre que empreses i institucions pretenen rendibilitzar, i no deixen passar l’oportunitat d’influir en les nostres decisions. La manera com els motors ofereixen els resultats als usuaris ha canviat molt des dels inicis d’internet i aquest fet també condiciona els tipus de cerca que fem a la xarxa.
Les tipologies bàsiques, presents des dels inicis d’internet, pretenen trobar:
- Un lloc web: cerques destinades a trobar una pàgina web o una aplicació en línia sense haver d’escriure la seva adreça URL. Quan escrivim “youtube” o “netflix” a la barra de cerques no pretenem trobar informació sobre aquests serveis, sinó accedir-hi directament.
- Informació: l’objecte de la cerca és trobar la informació més rellevant allotjada a la xarxa sobre un tema. Aquesta informació es pot obtenir a través de molts formats: text, imatge, vídeo, infografia, mapa, document PDF, presentació de diapositives, glossari, directori…
- Un producte: en aquest cas, la cerca sol tenir com a objectiu l’adquisició d’un producte o un servei. Les empreses dediquen molts recursos i esforços a aconseguir els posicionaments més favorables i és una de les principals fonts d’ingressos dels cercadors.
Els motors de cerca tenen ben estudiats els comportaments dels usuaris i per això posen molta cura en el disseny de la seva pàgina de resultats (SERP, en anglès) i procuren satisfer les necessitats dels usuaris i també treure’n rendiment comercial.
Si ens centrem en Google, sens dubte el cercador més popular, podem comprovar la seva diversitat a l’hora de mostrar resultats en funció de com interpreta les necessitats de l’usuari. Si provem de buscar, per exemple, un personatge històric, ens mostrarà en primer lloc els articles de la Viquipèdia i també, a la dreta de la pantalla, un gràfic de coneixement que permet tenir dades del personatge de manera immediata i visual:
Si, en canvi, cerquem una cançó, Google ens oferirà la possibilitat de veure un vídeo de Youtube amb la interpretació de la peça feta pel seu intèrpret original, així com altres enregistraments…
Si, en canvi, escrivim “viatge a Roma”, els primers resultats són anuncis patrocinats (entre ells d’un servei propi de venda de bitllets) i a la dreta el quadre de coneixement amb informació extreta de la Viquipèdia.
Si volem seguir veient la versatilitat de la pàgina de resultats de Google, podem comprovar que la introducció de paraules com “ibex 35”, “de Barcelona a Andorra”, “translate canelobre”, “comprar olla”, “candy crush”… proporcionen visualitzacions de resultats molt diferents.
Google sofistica el seu motor de cerca i procura oferir els resultats de manera més immediata. Per exemple, podem fer servir la barra de cerques com a calculadora (ho veurem si escrivim un càlcul aritmètic com “3+12/100”).
El motor de cerca interpreta que volem realitzar una operació i ens obre una calculadora perfectament funcional amb el resultat. No només admet operacions simples, sinó que escrivint una funció com “cos(3x)+sin(x), cos(7x)+sin(x)” obtindrem la seva representació gràfica:
La barra de cerques també ens serveix com a convertidor d’unitats (figura 8), de monedes (figura 9) i fins i tot de codi de colors (figura 10).
